La finestra de l´Eikon

Day and age

Ritmes i vibracions — Publicat per nica @ 11:44

Ahir em van passar l´últim àlbum dels The Killers, "Day and age", que segueix l´estela innovadora dels àlbums anteriors... no puc parar d´escoltar-lo... les meves orelles s´estan viciant al Spaceman...

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

"Spaceman"

It started with a low light,
Next thing I knew they ripped me from my bed
And then they took my blood type
It left a strange impression in my head.
You know that I was hoping,
That I could leave this star-crossed world behind
But when they cut me open,
I guess I changed my mind.

And you know I might
Have just flown too far from the floor this time
Cause they're calling me by my name
And the zipping white light beams
Disregards the bombs and satellites

That was the turning point
That was one lonely night

The song maker says, "It ain't so bad"
The dream maker's gonna make you mad
The spaceman says, "Everybody look down
Its all in your mind"

Well now I'm back at home, and
I'm looking forward to this life I live
You know its gonna haunt me
So hesitation to this life I give.
You think you might cross over,
You're caught between the devil and the deep blue sea
You better look it over,
Before you make that leap

And you know I'm fine,
But I hear those voices at night sometimes-
They justify my claim,
And the public don't dwell my transmission
Cause it wasn't televised

But, it was the turning point,
Oh what a lonely night

The song maker says, "It ain't so bad"
The dream maker's gonna make you mad
The spaceman says, "Everybody look down
Its all in your mind"

The song maker says, "It ain't so bad"
The dream maker's gonna make you mad;
The spaceman says, "Everybody look down
Its all in your mind"

My global position systems are vocally addressed
They say the Nile used to run from East to West,
They say the Nile used to run...
From East to West.

And you know I'm fine
But I hear those voices at night
Sometimes...

The song maker says, "It ain't so bad"
The dream maker's gonna make you mad
The spaceman says, "Everybody look down
Its all in your mind"
The song maker says, "It ain't so bad"
The dream maker's gonna make you mad;
The spaceman says, "Everybody look down
Its all in your mind"

It's all in my mind
It's all in my mind
It's all in my mind
It's all in my mind
It's all in my mind

 Prou! S´ha acabat! No sé si les veus surten o no del meu cap i per on corre el Nil, però crec que és hora de tornar a treballar i fer alguna cosa de profit! Wink


Sortida ocellaire al Delta del Llobregat

Entre cèl.lules — Publicat per nica @ 14:47

Ja ho diuen, ja, que a vegades no ens fixem prou en el que tenim a la vora i a vegades és el més important... aquest cap de setmana vaig fer una petita sortida ocellaire amb el meu grup de recerca del Clínic al Delta del Llobregat., concretament al Remolar. Tenint en compte que ho tinc al costat de casa em va sorpendre no haver-me adonat abans de què existia una zona ornitològica tan bonica. Vaig apendre molt dels meus companys, sobretot del Lluís (autor d´aquesta foto tan dolça... per cert, que jo no vaig veure´l, aquest ocell en concret...) i vaig aconseguir distingir mil-i-una espècies d´ànec que no sabia ni que existien, entre d´altres... tant debó coneguessim tots la riquesa natural que ens envolta i la sabessim apreciar degudament...

 

Ocellet desconegut al Delta del Llobregat


Silmarillion Revisited

Ex-libris — Publicat per nica @ 14:03
Com passa el temps... ja fa més de cinc mesos que sóc a la nova feina! Poc a poquet m´he anat adaptant al nou entorn i he conegut molta gent nova, amb qui em porto molt a gust (o això em sembla...)... de fet, n´he trobat un petit grupet que sembla ser tant o més friki que jo (clar que... quina seria la definició de persona "friki"??? No és preferible ser una mica diferent, encara que això comporti conductes poc enteses, que seguir el mateix camí que tothom?), i com no, han acabat sortint referències Tolkianes a tort i a dret sense voler... tant, que hem fet un petit grup de lectura del Silmarillion, que feia molts anys que no em rellegia... si nois si, ja ho podeu dir, que és precisament un llibre difícil de llegir, però també captivador i màgic, ple de moments inoblidables en l´inconscient col·lectiu de la terra mitjana (Lúthien ballant davant de Melkor-Morgoth, la trista caiguda de Gondolin, el creixement lluent i encisador de Telperion i Laurelin, la dissort de Túrin Turambar....). Mentres passava pàgines àvidament em tornava aquesta sensació fantàstica i innocent que vaig experimentar el primer cop que el vaig llegir, quan era poc més que una adolescent, i començava a creure, com crec ara manifestament, que tot és ple de màgia... nomès cal saber-la veure amb els ulls adequats ;). 

Propòsits d´any nou

Coses de la vida — Publicat per nica @ 17:01
Després de què hagin passat les festes... després d´haver estrenat un any ben nou... després de trobar amics i familiars, i també (espero, si hem tingut prou temps) de retrobar-nos a nosaltres mateixos, ni que sigui una mica més que l´any anterior, fem balanç. I també intentem obrir nous horitzons. Jo, de l´any nou que comença, demano poques coses, excepte com deia Sant Agustí, poder... Conèixe´t, accepta´t, supera´t. I també aspiro a tenir els ulls ben oberts per aprofitar els moments adequats de la vida, perquè... Estar preparat és important, saber esperar ho és encara més, però aprofitar el moment adequat és la clau de la vida (Arthur Schnitzler). I això és tot... que no és poc! Les meves festes han estat tranquiles com feia molt de temps que no ho eren, descansant al màxim, compartint els imprescindibles dinars/sopars familiars rituals i fins i tot he tingut temps de fer una petita escapadeta pel turisme rural de Ribes de Freser (que us recomano gratament! no us perdeu els bonics apartaments rurals de Mas Ventaiola). Què us puc dir de la pau que es respira a l´alta muntanya, aquell silenci nomès compartit pels cims nevats i per les vaques que pasturaven pels verdíssims prats? M´ha anat d´un pél de quedar-me i muntar una empresa de formatges cassolans al mig del bosc, però un cop més la rutina m´absorveix i em xucla en aquesta espiral imparable de la quotidianitat... però que sapigueu que... persevero en el meu propòsit de començar cada dia amb un somriure que allunyi les meves pors i apropi les bones vivències i l´energia positiva!

Bones festes i feliç any nou a tots els bloggers!!!

Coses de la vida — Publicat per nica @ 07:29
I que en disfruteu cada moment com si fos únic!!!
 
 

La noia que somiava en un llumí i un bidó de gasolina

Ex-libris — Publicat per nica @ 15:59
Impactant i impossible de deixar de llegir! Així és com definiria el segon llibre de la col·lecció Millenium, La noia que somiava en un llumí i un bidó de gasolina, d´en Stieg Larsson. Fa uns mesos comentava el primer llibre de la saga: Els homes que no estimaven les dones, i des d´aleshores esperava amb candeletes la continuació. Tot i que cada llibre es basa en un cas diferent, continuem veient el desenvolupament dels personatges. En aquest cas, el llibre se centra en la Lisbeth Salander, que és sospitosa de tres assassinats i es troba inmersa en una trama amb girs inesperats i un final sorprenent. Vaja, que no us dic res més excepte que aneu amb compte, és un llibre que enganxa a més no poder i crea adicció!

Ja he obert el meu calendari d´advent

Per llepar-se els dits — Publicat per nica @ 14:28

Hola a tots!!!

Fa molts dies que no passo per aquí... i és que el ritme de la vida em persegueix, m´atrapa, em rapta, em tortura... però sempre queden 5 segons per parar, agafar energia i continuar endavant, enfrontant nous reptes. I més ara que s´acaba l´any i que, a part del consumisme, intentem veure totes les coses en perspectiva i fer balanç del que ha estat i del que volem que sigui. No sé si encara m´ha arribat l´hora de fer balanç del 2008 i fer plans pel 2009, però de moment estreno el meu calendari d´advent i començo el dia amb regust de xocolata i sentint que tot serà diferent. Que aquí està el canvi, dins nostre i en aquest moment. Ara!


Rita Pikta

Sàvies paraules — Publicat per nica @ 07:03

Ahir vaig llegir una entrevista força interessant a la Contra de La Vanguardia sobre la Rita Pitka, dona sàvia que pertany al "Consell Internacional de les 13 dones indígenes" que em va transmetre esperança i molta fe, així que us la poso aquí pels qui vulguin compartir una mica del coneixement i pau que transmet aquesta àvia sàvia, com es descriu a ella mateixa, què mai va malament, no?

 

"No hay quien baile mejor o peor que yo"
IMA SANCHÍS  - 30/10/2008

Nací en un barco de pesca, en una isla de 6 km2,en Alaska, soy yupik. Viuda, me queda una hija y 6 nietos. Fui la primera persona en Alaska que obtuvo el título de médico de Medicina Tradicional y como tal trabajo en la Fundación South Central,pero no he ido a la escuela

Su bisabuela conocía el camino que usted iba a recorrer...

Yo me crié con las abuelas sabias, caminé con ellas y aprendí de ellas sin hacer preguntas.

¿Por qué sin preguntas?

La mejor manera de enseñar es sencillamente siendo.

Sí, señora.

Todas las abuelas sabían que yo sería una gran sanadora y una líder espiritual, pero la que más confiaba en mí era mi bisabuela, fue ella la que me entregó las trece piedras y las trece plumas de águila, para "cuando las abuelas por fin se reúnan".

¿Todas ustedes tienen visiones?

Sí, yo empecé a tenerlas a los cuatro años y desde entonces tengo el poder de sanar y lo ejerzo, pero le aseguro que yo no hago nada, simplemente me entrego.

Eso es mucho.

Nada me pertenece, no tengo nada, todo lo dejo ir y no pienso sobre ello. La contrapartida es que nada me hiere.

Pero tuvo un cáncer.

Las enfermedades vienen de la rabia, una rabia sostenida y soterrada se convierte en enfermedad. Yo acumulé ira desde mi infancia. Mi padre murió un mes antes de que yo naciera y siempre lo añore. Y quería tener una nariz hermosa, un perfil como el de Elizabeth Taylor, y bonitos vestidos.

¿Y qué le dijo la abuela?

Que si quería verme una nariz hermosa, me limpiara por dentro. Bella por dentro es bella por fuera. Tuve que aprender sobre mí misma, entender que sólo existe la abundancia y que para vivir en paz hay que perdonar. Al dolor hay que dejarlo marchar.

Dicho por usted, parece sencillo.

El problema es que nos olvidamos de lo que esencialmente somos. Nos emperramos en hacer cosas en lugar de permitirnos no hacerlas. Siempre esforzándonos, queriendo gustar a alguien, queriendo ser fuertes.

La otra opción no la veo clara...

Permitirnos ser, es decir: ser nosotros mismos, tomarnos nuestro tiempo para hacer lo que debemos hacer, ser más flexibles. Conocernos y compartir.

"El empeño que ponemos en ser perfectos es lo que nos hace sufrir tanto".

Sí, eso pienso. Y también pienso que a veces la gente está aferrada a su sufrimiento.

¿Y qué le ha ayudado a conocerse a sí misma?

Me he deshecho de mi ego, no hay quien baile mejor o peor que yo. Todo lo que veo es hermoso, así que quiero que todo el mundo vea todo hermoso y que aprendan a amarse a ellos mismos y compartirlo con todos los demás.

¿Y cómo se llega ahí?

En mi pueblo, desde muy pequeñitos se les enseña a los niños que lo que piensan tienen que sentirlo y que lo que sienten tienen que pensarlo.

¿Qué le ayudó a superar la muerte de cinco hijos?

Sueño que han crecido y que me están ayudando. A veces pienso que si vivieran aquí igual me causarían dificultades. Están en el otro lado y me protegen, y yo les doy las gracias todos los días. No puedo agarrarme a ellos, fui un instrumento para traerlos a este mundo de camino al siguiente.

...

Cuando era pequeña, mi madre solía decirme que cuando vamos al otro lado nos convertimos en estrellas y que hay muchas ventanas en el universo que nos están mirando.

¿Elegimos la vida que vivimos?

Sí. Estamos aquí por una razón, así que debemos hacerlo lo mejor que sepamos, agrandar nuestro espíritu, ser sabios, porque eso es lo único que nos llevamos.

¿Y usted cómo supo cuál era su destino?

"Soy una niña - le dije al gran espíritu-. Mañana me marcharé, pero, mientras tanto, ¿qué es lo que se supone que debo hacer? Muéstrame el camino".

¿Se lo mostró?

No, el camino simplemente viene si aprendes a escucharte a ti mismo y tratas a todo el mundo como te gusta que te traten a ti. Mi bisabuela me enseñó hace mucho tiempo que te conviertes en ser humano cuando aprendes a aceptar, cuando aprendes a fluir. ¿Y sabe lo que decía mi madre?

Algo que me impresionará, seguro...

Mi madre me decía: "Está bien". "Está bien cuando está bien, y está bien cuando no está bien". Es así, pero siempre queremos cambiarlo todo y de esta forma nos agarramos a lo que está mal y no lo dejamos ir.

Está bien.

Cuando lo malo te viene, tienes que aceptarlo y aprender de ello. Cuando una cosa buena viene, la atesoramos como si no volviera a sucedernos nunca mas. Pero la vida, como las estaciones, es un ciclo, siempre el mismo y siempre cambiante.

Su pueblo casi fue exterminado, si hubieran aceptado en lugar de luchar por mantenerse, usted no estaría aquí.

Tras la Segunda Guerra Mundial, el gobierno de Estados Unidos intentó acabar con nuestra cultura negándonos el derecho a la pesca y la caza, y construyeron escuelas para indígenas en las que prohibían a los niños hablar su lengua materna.

Gran error.

Aquello ocurrió, no luchamos, y ahora todo el mundo quiere ser como nosotros, quieren conocernos; les perdonamos, es así como funciona, hemos de desprendernos del ego y de la avaricia de cogerlo todo, ¿para qué lo quieres?...

Sàvies paraules (IV): el ritme de la vida moderna

Sàvies paraules — Publicat per nica @ 08:52
Avui em llegia uns pensaments del Monestir de Poblet força inspiradors que he volgut compartir amb vosaltres, i diuen així... La vida és un dinamisme continu i vertiginós, en la família, en el treball, en la societat … La solució rau a sintonitzar amb la saviesa profunda de la vida.Crec que hem de ralentitzar una mica el ritme de tot plegat perquè sinó la màgia de la vida se´ns escapa i no la veiem, preocupats en distraccions que ens aparten del viure.

Telenotícies migdia

Darrere els fotogrames — Publicat per nica @ 08:57
La setmana passada va venir TV3 a fer una petita gravació de la nostra empresa per passar-la pel telenotícies migdia, en referència a les empreses catalanes que tot i la crisi aconsegueixen fer negoci... aquí us el poso per si li voleu donar un cop d´ull:
http://www.tv3.cat/videos/766749...
Tot i que no surto jo almeny surt el meu laboratori i alguns companys, que ja és alguna cosa, sóc "semi-famosa" :P!!! jejejejeje...

1 2 3 ... 44 45 46  Següent»

Powered by LifeType